Sense comentaris, d’on no n’hi ha, no en raja.

Més de 250 estudiants estrangers estudiaran espanyol a Mataró
 
La iniciativa, impulsada pel British American Institut amb el suport de l'IMPEM, té com a objectiu projectar la ciutat arreu del món
fotos R. Gallofré 16/04/2007 18:34 Disminueix lletraAugmenta lletra
Mataró es convertirà el proper estiu en un Campus Internacional que acollirà a més de 250 estudiants d’espanyol d’entre 14 i 17 anys provinents de Suècia, França i els Estats Units. Aquests joves seran els participants a la prova pilit d’una iniciativa que ha impulsat l’escola d'idiomes British American Institute (BAI). El projecte, que s’emmarca en el programa de suport a la internacionalització d’empreses que du a terme l'Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), també té com a objectiu el de projectar la ciutat a l'exterior aprofitant la docència com a recurs econòmic.

El BAI és una de les dotze empreses que han rebut el suport de l’IMPEM per fer possible la internacionlització. L’escola ja feia anys que estudiava la possibilitat d’oferir classes d’espanyol per a estrangers, segons ha explica la director del centre Roser Morgado. Actualment, la llengua espanyola s’ha convertit en l’idioma preferit pels estudiants nordamericans, desplaçant el francès a un segon terme. A Europa, el castellà és la segona llengua més estudiada després de l’anglès, i representa un 69% de la demanda a França i el 17% a Alemanya.

Els 253 joves que participaran en aquest primer Campus Internacional començaran a arribar a principis de juliol i s’estaran a Mataró entre dues setmanes i un mes. Per aprofundir-hi visitaran Mataró i, molt d'ells, podran conviure amb famílies.

Segons Morgado, aquest tipus de convivència «ha estat molt ben acceptat» i de moment ja es compta amb 28 famílies mataronines disposades a allotjar a casa seva un dels nois i noies estrangers que arribaran a partir del pròxim mes de juliol.

La presidenta de l'IMPEM, Alícia Romero, valora molt positivament la iniciativa, ja que els estudiants «explicaran la seva experiència quan tornin als seus països» i indirectament s'aconsegueix una gran promoció de la ciutat. Romero també comenta que durant l'estada generaran més riquesa a Mataró.

Per la seva banda, l'assessor de l'IMPEM Josep M. Rius va més enllà i entén que iniciatives com aquesta poden arribar a convertir Mataró en 'la Bristol del Mediterrani'. Rius explica que aquesta ciutat anglesa té en la docència de la seva pròpia llengua un recurs econòmic molt important.

[@more@]

Comentaris tancats a Sense comentaris, d’on no n’hi ha, no en raja.

“Ciudadanos de segunda” o genocides culturals?

[@more@]

Comentaris tancats a “Ciudadanos de segunda” o genocides culturals?

Vols conèixer el proper cap de llista d’Esquerra a Mataró?

Doncs com no podia ser d’altre manera, és a dir, en forma de BLOC, en Francesc ens dona a conèixer el seu perfil personal, les seves preferències, preocupacions i altres opinions, que del més ben segur, ens poden interessar per aproximar-nos a la figura  de la persona que lidera l’esquerra independentista a Mataró.

 



 



Us recomano fer-hi un cop d’ull i fins-hi tot si ho creieu, comentar les seves opinions.

[@more@]

Comentaris tancats a Vols conèixer el proper cap de llista d’Esquerra a Mataró?

Com esta el pati….

Ronda'n per aquests mons de deu, he trobat aquest article tan expedicionari a una web anomenada infonacional. Sens dubte us farà riure una estoneta i a més, promet convertir-se en un espai de cròniques periòdiques.

 

 

En tot cas, eludeixo reproduir-lo (no sigui que em peguin) i us dono l'enllaç.

 

[@more@]

1 comentari

Barajas no és Canary Wharf

.[@more@]

Comentaris tancats a Barajas no és Canary Wharf

905 11 12 13 Truca-hi!

"Em moro de dolor!"
No és només una frase o una expressió, sinó una realitat. Els qui pateixen de dolor crònic saben què significa no poder viure per culpa del dolor i fins i tot, en algun moment, han desitjat deixar de viure per evitar-lo. Afortunadament, els tractaments fan que els moments crítics passin, però el dolor continua present.

Què és el dolor?
El dolor és una experiència desagradable que tenim quan es produeix un dany als teixits. Però cal distingir entre el dolor agut i el dolor crònic El dolor agut és un senyal d'alarma que indica que alguna cosa no va bé, però sol ser fàcil de tractar i, en la majoria dels casos, es cura amb èxit. Per exemple, una apendicitis: es diagnostica, s'opera i el dolor desapareix. El dolor crònic, en canvi, és més complex i difícil de tractar. El seu origen pot ser una malaltia o altres factors i és un dolor que dura un mínim de tres mesos. No té la funció protectora i d'alarma que té el dolor agut i es considera una malaltia. Sovint s'associa a alteracions psicològiques importants, com ara la depressió, i incapacita qui en pateix per dur una vida normal.


[@more@]

Què causa el dolor?
Tenint en compte l’origen del dolor, podem distingir entre el dolor nociceptiu i el dolor neuropàtic. El dolor nociceptiu s'anomena "somàtic" quan s'origina a les estructures òssies i als músculs, i és fàcil d'identificar.

És el dolor que podem assenyalar amb el dit. Quan afecta les vísceres, s'anomena "dolor nociceptiu visceral" i és el que ja no podem assenyalar amb el dit sinó amb la mà. El dolor neuropàtic és un dolor complex i difícil de tractar que s'origina al sistema nerviós central o perifèric; no hi ha relació causal entre la lesió i el dolor.

Hi ha moltes malalties en les quals el dolor crònic és el component fonamental: dolor en certs tipus de càncer, dolor en processos musculoosteoarticulars (artrosi, artritis, fibromialgia, dolor posttraumàtic…), dolor d'origen vascular (en arteriopaties i en insuficiència venosa), cefalees o migranyes i dolor neural (neuràlgies i altres tipus de dolor neuropàtic). No tots sentim el dolor de la mateixa manera, però a tots ens incapacita.

El dolor és una experiència que té dos components: sensorial i emocional. El component sensorial fa que s’enviïn uns missatges al cervell perquè els interpreti. El cervell envia el senyal que es té un dolor i fa que es reaccioni en conseqüència. Però, alhora, el dolor té un component emocional, un patiment, que fa que les persones visquin el dolor de maneres diferents. El dolor és difícil d'explicar i de mesurar i, per fer-ho possible, els metges utilitzen escales de dolor que els permeten ter aproximacions al dolor que pateix cada persona.

Tot i que no tothom el percep de la mateixa manera, el dolor crònic incapacita tothom qui en pateix. Nens que no poden jugar ni estudiar i, de vegades, ni tan sols caminar. Afecta la vida familiar i laboral de joves i adults, és la primera causa d'absentisme laboral i, sovint, les persones que en pateixen tampoc no poden tenir cura d'elles mateixes i necessiten l'ajuda de familiars en la vida diària. El dolor les priva de ter les coses més senzilles: pentinar-se, vestir-se, escriure, fer les feines de casa…

La lluita contra el dolor
No té cap sentit patir de dolor crònic i ningú no s'ha de resignar a patir inútilment. Tot i que és difícil de tractar, en els darrers cent anys s'ha avançat molt en el camp dels medicaments, que són la primera eina per tractar el dolor crònic, però no l’única. Les teràpies rehabilitadores, la cirurgia i el suport psicològic també són cabdals en la lluita contra el dolor crònic.

I la recerca. Perquè la recerca pot canviar la vida deis qui pateixen de dolor crònic. S'ha avançat molt, però encara cal trobar nous medicaments, i millors, i noves estratègies terapèutiques, i cal descobrir a fons les causes i els mecanismes del dolor.

Per fer-ho possible, també cal que tots hi col·laborem.

Encara que no te n'adonis, per a moltes persones el dolor forma part de la vida, en cada frase, en cada paraula, sense descans. El 17 de desembre, truca contra el dolor crònic.

 

Comentaris tancats a 905 11 12 13 Truca-hi!

Estranyes coincidències, tristos interessos

És molt curiós veure com aquests dies la dreta i l’esquerra espanyolista, els regionalistes catalans i fins hi tot la ultra dreta racista catalana, sumen esforços per lapidar la voluntat d’ERC de constituir un nou govern de progrés.

Aquests dies podem veure titulars d’aquestes característiques a la premsa nacionalista espanyola:

"Avanzar en la expresión plena de la nación catalana", entre los objetivos primordiales del tripartito.

Doncs és clar, pels Espanyols l’única preocupació és la presència d’ERC en un govern català.
I jo em pregunto, i si ves reeixit la PSOEvergència (com era la prioritat dels convergents) serien ells els botiflers?

Per altre banda, s’ha vist clar que la preferència de l’esquerra Espanyola era arribar a un acord amb CIU, cosa que ha posat de manifest tots els presagis que es derivaven del pacte Mas-Zapatero, que col·locaven, el líder regionalista com a president de la generalitat amb el suport del PSOE, i a canvi, una baixada de pantalons en l’estatut i la no presència d’ERC en un futur govern. I és així, com tots aquests presagis, s’han anat escenificant últimament, com amb el vot positiu en els pressupostos de l’estat a canvi de RES.

I com sempre i en resum, els socialistes Espanyols han tornat a prendre el pel als convergents, com tantes vegades els hi ha pres des dels successius governs espanyols en totes les seves legislatures durant 23 anys, això sí, sense soroll de la prensa.

 

Perquè ERC no ha pactat amb CIU?:

Primer de tot, els regionalistes contemplaven el pacta amb ERC com a tercera opció, i que sense haver passat pel notari, i no en tingueu cap dubte, ves corregut fins la quarta possibilitat.

Així doncs, conegut que els regionalistes no estan disposats a cap avenç nacional més enllà de l’estatut, es sensat reconèixer que aquest possible govern no te cap valor afegit nacionalment parlant. Cal dir també, que els límits acotats pel PSC en aquest aspecte, no van més enllà que els dels mateixos convergents. Però això sí, el govern nacional, progressista i d’esquerres, és el govern que millor garanteix la cohesió social i nacional, pels treballadors, petits i mitjans empresaris i emprenedors d’aquest país.

 

En Relació als atacs al nou President de la Generalitat:

Tapar-se la cartera amb la senyera, ja ha esdevingut un clàssic de la dreta tradicionalista al nostra país, sobreposant tristos discursos identitaris i racistes que no porten enlloc més que a la decadència de la defensa nacional, portant-la a aïllar-se en el discurs dels vells i erronis nacionalismes culturals propis d’estats consolidant en els mapes polítics de finals del segle XIX.

Només penso recordar, que el 128è president de la Generalitat de Catalunya és el 15è President que no ha nascut a Catalunya, és més, és el 3èr que té orígens al sud d’Espanya.

 

Moros i cristians

Els polítics del país
estan ben encaparrats
en dividir Catalunya
en dues comunitats:
entre blancs clars i blancs foscos,
entre europeus i africans,
entre polacs i xarnegos,
entre moros i cristians.

Hi ha dos partits antagònics,
hi ha dos líders enemics.
Tota la seva doctrina
és l'antagonisme de si.
Mentre els votants es barallen
per quin dels dos té raó
ells compateixen la taula,
la cassola i el porró.

SI EL QUE VOLS ÉS DISTINGIR LA GENT
CAL SEGUIR AQUESTA NORMA:
NO ET FIXIS EN EL COLOR DE LA PELL,
MIRA EL COLOR DE L'UNIFORME.

Aquesta gent el que voldria
és mantenir-nos dividits,
no pas per ideologia,
sino per on som parits.
Però l'única diferència
que cal en compte tenir
és entre poble i burgesos,
opressors i oprimits.

Entre un porc i un feixista
la diferència és de pes:
del porc tot s'aprofita
i de l'altre no se'n treu res.
Però també tenen semblances,
i quelcom a compartir:
tant al porc com al feixista
li arriba el seu Sant Martí.

BRAMS

Visca el nou Govern!

Visca la llibertat Calalans!

[@more@]

Comentaris tancats a Estranyes coincidències, tristos interessos

Amunt, sempre amunt…

Salut amics i amigues, tot just a quatre dies d’acabar
la temporada de la colla a la Plaça de Cuba,
bull fer-vos arribar la crònica del passat dia 1 de novembre a la capital de l’alt
Penedès, on vam viure de la mà dels Castellers de Vilafranca i dels Castellers de
Sants una jornada molt especial per totes i tots els Capgrossos. Recuperant la gamma
de 9 amb un solt sentiment i un solt record al cap.

Així, he cregut que la millor manera de
fer-vos arribar els sentiments que ens van recorre cos i que van fluir per tota la millor plaça del món Casteller, eren les lletres del brillant
article del periodista i Capgròs Cugat Comas,
que diu així:

Dijous, 02 novembre 2006

Impossible
d’oblidar.

Els Capgrossos de Mataró van tornar a excel·lir i a
demostrar que en això de la castellística són grans, majúsculs. Els
blaus van recuperar els galons de nou amb el castell més celebrat i important de la seva història,
un tres de nou que tota la plaça de la Vila de Vilafranca –sí, la més
castellera– va fer-se seu i que va servir com a gran cop d’efecte en la
moral, l’autoestima i la il·lusió de la colla. La satisfacció i
l’emoció van anar de bracet durant tota l’actuació en el si d’un grup
de gent que mereixia, per com treballa, per quants són, per tot el que
ha passat, i per justícia una alegria com aquesta.


Els de
Mataró van fer el tres en segona ronda, després del dos de vuit. Era el
primer castell de nou des de la negra actuació de Santes i la
concentració era la premissa. Tota la colla ho sabia i va fer pinya, al
costat de desenes de castellers de les altres colles presents i no
presents a plaça, una mena d’abraçada –una altra– de tot el món casteller
a la colla. La transcendència es va fer pal·lesa quan al començar a
muntar-se el primer peu del tres de nou la gent ja va començar a
aplaudir. Com sols fan amb el tres de deu. El públic casteller sabia de
què anava la cosa i que ells també s’hi jugaven molt.

La Mariona, omnipresent
El
record a la Mariona va ser omnipresent. Instants després de descarregar
el tres de nou tot eren llàgrimes emocionades, tot eren mostres
desairades de que s’havia fet quelcom gran, just i sobretot sentit. El
monstre de nou pisos es deixava domar. Abraçades, petons i la certesa
que al túnel s’hi veu una mica més de llum. El castell es va defensar
en la descarregada després d’una carregada de postal, va perillar quan
els caps dels castellers va deixar d’estar freds i van carburar records
i imatges. Era innevitable. Però també era imparable, ja, que el
castell s’estava descarregant i els Capgrossos recuperaven el “nou” com
a número propi. Mai havien deixat de ser la colla que tot el món
casteller admira. Però van tornar a dir-ho en veu alta i amb un crit
enrabiat.

[@more@]

L’ovació de tota la plaça va ser esgarrifant.
Impressionant i sentida, més que les dels grans gamma extres. Llarga i
tensa, amb el cercle dels de Mataró donant les gràcies també en forma
d’aplaudiment. Llavors l’emoció, llavors el sentiment. En pocs segons
els castellers van passar de ser al cèl casteller a tocar de peus a
terra i humanament plorar i emocionar-se. El pes tret de sobre però,
predominava. El quatre de vuit va somriure de felicitat en la tercera
ronda.

Actuació esplèndida
Tota la diada de
Tots Sants va ser antològica. A més de ràpida i dinàmica, cap llenya i
tot castellassos ben trenats. Els verds locals van fer l’enèsim miracle
casteller al descarregar quatre gamma extres en una sola diada, quelcom
que ningú havia fet. Van brodar el quatre amb l’agulla, el cinc i el
dos de nou amb folre i manilles; van rematar amb el magistral pilar de
vuit. Sants, per la seva banda van tornar a demostrar que ara són la
millor colla barcelonina amb mestria –2/8f, 3/8, 4/8.


Als
Capgrossos l’alleugeriment, la felicitat de la feina ben feta i aquell
ambient casteller que els venia faltant ja eren un tot. Un tot blau, de
més de 300 persones, al lloc que ho havia de veure, en el moment
precís. Un exercici de responsabilitat alhora que un regal a la ciutat
i tot el món casteller. Els de la camisa blava tornen a ser allà on han
de ser i de l’esperit viscut a Vilafranca ha de néixer l’èxit del demà.
La comunió de la gent amb la colla i sobretot la demostració altre
vegada que la canalla dels mataronins mereix un monument més gran que
la Laia l’Arquera són fets que ja estan escrits. La pàgina d’aquest 1
de novembre electoral està escrita amb molta grandesa: Els Capgrossos tornen a ser gegants.

1 comentari

1 de Novembre, un altre compromís amb el jovent Català

L’1 de novembre avanç de
quedar-se a casa o de fer un pas enrere de la mà de la dreta regionalista, els
i les joves em de fer una petita reflexió… En aquest cas, recomano una visió
amb joc inclòs de les propostes de les JERC que més ens afecten.

[@more@]

1 comentari

Som-hi Capgrossos!

[@more@]

Comentaris tancats a Som-hi Capgrossos!