Mariona

Els castellers de tot Catalunya omplen places per fer-hi festa, per sumar afanys, per fer pinya i per alçar construccions humanes com més altes millor. Amb esforç, germanor i afecte. A Mataró, la plaça de Santa Anna en sap força d'aquesta manera de fer. Perquè és el cor casteller de la ciutat, on ens trobem per Santes. És l'indret on els mataronins hem acollit colles d'arreu i on hem aplaudit les fites més importants de l'historial casteller d'aquest tros de país que és la comarca del Maresme. Avui n'hem viscut un altre episodi. Avui la plaça de Santa Anna, plena de gom a gom  ha fet costat a vilafranquins, reusencs i capgrossos i ha bategat amb més emoció que mai. Perquè avui, Santes del 2007, els bons castells que ens han ofert les tres colles han estat alhora motiu de festa i d'homenatge.

 
Per això ara, quan ja han sonat gralles i tabals, quan han culminat esforços i crits, il·lusions i aplaudiments, quan s’acaba la Diada Castellera de Les Santes, hem de tenir un moment per al record. Ens cal mirar enrere per donar ple sentit al que hem fet. Perquè recordar, avui, no és retrocedir, sinó proclamar que és el sentiment el que ens permet tirar endavant. I el que ens fa forts, si el compartim.

 

Ara farà un any que aquest món casteller tan apassionant va patir la pitjor sotragada. Per Santes d'ara fa un any l’infortuni ens va prendre una gran castellera, la petita Mariona, i va tallar de soca-rel una prometedora trajectòria de vitalitat, d'anhels i d’il·lusions.

 

Aquests dies, doncs, complim un any d’absència dolorosa, d’enyorar una persona estimada. Molt estimada. I també complim un any de castells d'ençà la seva mort. Un any extraordinàriament dur. De castells alçats a força d'abraçades solidàries, de planys i de llàgrimes empassades. Però és així, fent castells, com hem après a estimar-la encara més.

 
Ara, la Mariona, des de molt més amunt, saluda i fa seus els castells dels Capgrossos quan  els enxanetes de color blau se li acosten i l'acaronen amb l'aleta. És a ella qui avui volem recordar. I el nostre homenatge està fet −com tots els pilars, les torres i els castells que s’alcen cap al cel− gràcies a la pinya. Una pinya com la que fa un any vam fer al voltant de la seva família i que ens uneix per sempre als Capgrossos, als castellers d’arreu i a la ciutat sencera amb el propòsit i el deure de continuar. De seguir fent pinya. Per ella i per nosaltres.

 
Per això, perquè hi haurà més i més pinya, les places de Catalunya seguiran vivint emocions i unint voluntats. I continuarem expressant l'estima i el record a la Mariona  en forma de castells alçats al cel per estar més a prop d’ella i de la seva estrella. Des del dolor de l’absència i la tendresa del record.

 
Va per tu, Mariona, aquesta diada, aquests castells i aquesta manera de viure que a tu tant t’agradava.

 

Mai no t’oblidarem, Mariona. Un petó ben gros, amiga castellera!

 

Mataró, 22 de juliol de 2007

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Mariona

  1. Ufff Pol… M’ha encantat aquest post! Mirant blocs de la JERC per casualitat he arribat al teu bloc i la veritat és que m’has deixat de pedra…

    Però no t’equivoquis, la seva mort no va tallar de socarrel res. Heu estat una colla que ha sapigut renéixer i tornar a ser una GRAN colla. I això no crec que ho poguéssin dir moltes colles, de veritat! No tothom es podria recuperar d’una cosa així, això demostra que sou molt, molt bons!!

    Pit i Amunt!
    Castellers de Sant Cugat jeje

    pd. vindràs al congrés regional d’Esquerra d’aquest dissabte?

Els comentaris estan tancats.