A Sala i Martín, el profeta Convergent

Tot seguit, vull
comentar l’article que Xavier Sala i Martín que va publicar a la Vanguardia el dia 11 de
Maig de 2002 que sota el títol “ Socialdemocràcia Salvaje” fa una dura crítica
al sistema i als seus exponents polítics a l’Europa del segle XXI.



L’autor (com no), després d’iniciar el seu article amb la fina
ironia que el caracteritza, fa una petita reflexió sobre les eleccions a la
presidència de la república de l’estat Francès. D’aquests comissis, hi
interpreta que tot i la corrent d’opinió i d’alerta d’augment de l’extrema dreta, la realitat és
que el veritable extracció del fenomen es troba en la baixada del partit
Socialista de Jospin i generalment de l’esquerra Europea.

[@more@]

Així doncs, Sala
i martín en boca d’un personatge de ficció fa l’afirmació textual: “
los socialdemócratas se
han dormido en los laureles de la arrogancia intelectual y la presunta
superioridad moral
” tanmateix, critica als socialdemòcrates i el seu afany en
la desacreditació constant del liberalisme, quant per ell, el sistema implantat
pels socialdemòcrates a Europa es tan salvatge com el liberalisme.

Per acabar,
qualificà de l’esquerra Europea de “resident d’un paradís imaginari incapaços
de modernitzar-se”, per acabar col·locant-los a la pseudoprogressisme.

En el meu paré, alguns
grups liberals de l’europa actual no son gaire millor exemple de modernització
i tanmateix, el seu pretès liberalisme no s’encamina cap al servei als
ciutadans sinó dels ciutadans cap el mercat. De les paraules del Sr. Sala i
Martín es desprèn la seva idea de la socialdemocràcia com una colla de polítics intervencionistes, malvats i ineptes que son els únics culpables dels
“problemes” .

També afegir la
destacada falta de crítica que te Sala i Martí del món Nord Americà, i més,
quant els últims governs republicans d’E.U.A van de la mà dels grans grups
d’interès econòmic els quals son afavorits, això en depriment de la seva gran
amiga (i no de ficció) la competència.

Així, crec que cada una de
les crítiques que exposa Sala i Martí pequen de reduccionisme. En tot cas si
només es tracta d’una comparació dels E.U.A amb la vella Europa, aquesta no te
res a envejar. La reinserció o el treball pedagògic en front de l’execució
número 1000 en 30 anys als E.U.A, la segregació racial, la casera de bruixes,
les seves polítiques agràries que poc deuen haver ajudat els països
subdesenvolupats per els quals ell tantes hores en blanc deu haver passat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: A Sala i Martín, el profeta Convergent

  1. Marc diu:

    A mi algunes coses del model USA no m’agraden, sobretot els lobbies, però molt pitjor són els sociates i els seus palmeros, els ecosociates. “Aquest és un molt bon Estatut” (Saura dixit).

  2. Carlos diu:

    La veritat és que en Sala i Martín peca sovint de falta d’ull crític amb el neoliberalisme tot i les dades de l’OCDE sobre els països socialdemòcrates i els Estats del Benestar nòrdics.

Els comentaris estan tancats.